¡Fuxó!, d'Enrique García Rendueles (1925)

                Está solu ' l lloreu;
          Esnalentó pal monte
El paxarín husmiando les tonaes
Pa enfilales al prau y á les flores,

    Y ye daqué tarderu; ¿'scaeciósei
        Pel arbolíu la senda?
¡Ay duce paxarín, yo que cuntaba
        Vete na carbayera!

    Está solu ' l Iloreu , no arreciende
        Á bendición de ramos;
Acongóxase 'l probe porque i falten
        Del paxarín el cántidos;

    Ya non golverá, juese pal monte
        Y d' illí fuxó ' l cielu,
Y ya non golverá, topó otru gayu
        Onde afincar el ñeru.

Enrique García Rendueles


(Los nuevos bablistas, 1925)

No hay comentarios:

Publicar un comentario

BUSCAR: