quier ver el mundu dar vueltes,
el granu desfaciéndose adulces,
Pulvis es et in pulverum reverteris,
como un badagüeyu asumíu
que pesa más que la solar piedra.
Escucha'l ruxir del agua, la palabra
qu'eterniza'l pasu de los díes,
afluyir en vez de ser piedra.
Ver la tresparencia no más fondo
d'un banzáu onde se fai silenciu
l'agua la palabra; siempre viva
pal que bien oye la lletanía
d'una patria muda onde vive,
sollerte al sol que s'esvanez,
a la estrella del norte
que ye la última.
Ánxel Álvarez Llano
(Lletres Lliterariu nº 4, Academia de la Llingua Asturiana, 2012)
No hay comentarios:
Publicar un comentario