Prestábame adientrame pel vallín,
escapar a un requexu de verdores,
escaecer asina sinsabores
d'una fe d'oficina y de bombín.
Prestábame gozar de la mudanza,
escapar del reló de mediu día,
de la senda caleyera a la escondía,
avagar pela vega la vagancia.
Prestábame encuevame cola Deva,
escapar de los fíos de san Lluis,
de cangúelu de Cangues y d'Onís,
de la sonada ausencia del Auseva.
Prestábame l'idioma de la llosa,
la fala afalagada pola fiesta:
afogómela'l poeta de moqueta,
qu'a escaparina púnxo-y mariposa.
Manuel Asur
(Lletres Lliterariu nº 4, Academia de la Llingua Asturiana, 2012)
No hay comentarios:
Publicar un comentario